Back Grotius Afrikaans هوغو غروتيوس Arabic هوجو جروشيوس ARZ Hugo Grotius AST Hüqo Qrotsi Azerbaijani Гуга Гроцый Byelorussian Хуго Гроций Bulgarian হুগো গ্রোশিয়াস Bengali/Bangla Hugo Grotius Breton Hugo Grotius BS
_Rijksmuseum_SK-A-581.jpeg) (1631)  | |||||||||
| Nom original | (nl) Hugo Grotius | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||
| Naixement | (nl) Hugo Grocio, Hugo Grotius eller Hugo de Groot 10 abril 1583 Delft | ||||||||
| Mort | 28 agost 1645 (62 anys) Rostock (Pomerània Sueca) | ||||||||
| Sepultura | església nova de Delft | ||||||||
| |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Religió | Arminianisme i Remonstrants | ||||||||
| Formació | Universitat de Leiden | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Camp de treball | Dret internacional, filosofia política i teologia cristiana | ||||||||
| Lloc de treball | París La Haia | ||||||||
| Ocupació | poeta, advocat, teòleg, professor d'universitat, filòsof del dret, escriptor, erudit legal, filòsof, diplomàtic, dramaturg, historiador, advocat de dret internacional, polític, jurista | ||||||||
| Activitat | 1598 – 1645 | ||||||||
| Professors | Jacob Lasson (en)  | ||||||||
| Família | |||||||||
| Cònjuge | Maria Reygersbergen (1608–) | ||||||||
| Fills | Cornelis de Groot (en) , Pieter de Groot | ||||||||
| Pares | Jan Cornets de Groot (en) i Aeltje van Overschie (en) | ||||||||
| Cronologia | |||||||||
| 1621 | Escape of Hugo Grotius (en)
| ||||||||
Signatura  | |||||||||
   | |||||||||
Hugo de Groot,[1] Huig de Groot (llatinitzat com a Hugo Grotius) (Delft, Províncies Unides, 10 d'abril de 1583 - Rostock, Mecklemburg-Schwerin, Sacre Imperi, 28 d'agost de 1645) va ser un jurista, filòsof, escriptor i poeta neerlandès, considerat com el Pare del Dret Internacional i fundador de la sistemàtica moderna del dret internacional. Els seus dos treballs De iure belli ac pacis i Mare Liberum tenen una importància fonamental per al dret internacional.[2] De la mateixa manera que Francisco Suárez, afirma que el dret internacional prové del dret natural i del dret de gents. El dret internacional és independent de la teologia o de l'existència de Déu, el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo de Groot el Dret és el dictat de la recta raó i existiria encara que Déu no existís.
- ↑ «Hugo de Groot». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 30 setembre 2021].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesVredespaleis
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search